National Geographic

perdut per les muntanyes

repostant benzina

una de les caigudes

Dia 11-7.  Són les 6:00 h del matí, surto de Hovd cap a Altay , seran uns 450 km per pistes, unes 8h. Quan ja portava unes dos hores conduint me n´adono que m´havia anat desviant cap al sud i havia agafat una altre pista, decideixo continuar i anar preguntant als mongols que anava troban pel camí. -Hola! Altay, recte? ,sí, sí!! (tot amb gestos) , anaven passant els km, les hores , i cada vegada el camí es feia més muntanyos, torno a preguntar una altre vegada, i un mongol em fa creuar un riu ( quasi em caic dins el riu ) però segueixo les seves indicacions i acabo al costat del riu amb la moto al terra !!! ( no hi ha foto, estava jo per fotos!!!) Impossible d´aixecar, eren quasi tres-cents kilos de moto, una maleta a prendre pel c..l, intento treure el material que portava lligat a la moto, per a veure si  jo sol..., però res. Em decideixo anar caminant fins a on havia vist l´últim ger ( tenda circular mongola) perquè m´ajudessin a aixecar la moto, però mentre anava caminant dos autòctons ja venien cap a on estava jo per ajudar-me i vam aixecar la moto. Al final vaig acabar perdut per les muntanyes de l´Altai , el paisatge era impressionant, el camins em van portar fins un poblat de nòmades que estaven acampats ( el mes d´estiu pugen a les muntanyes per engreixar el ramats de yaks), i m´hi vaig quedar un rato per descansar. Amb el mapa a la mà em van indicar a on estava , m´havia anat a d´alt de tot de la serralada , a 3000 metres d´altitud,. Desprès d´estar-me un rato amb aquests nòmades, torno enrere i intento anar cap a un poble que m´havien indicat els nòmades, eren ja passades les 19h, però havia d´intentar arribar al poble. Després de quilòmetres i quilòmetres, vaig aconseguir arribar, era ja gairebé de nit, era un poble molt petit , quan vaig arribar es pot dir que va venir tot el poble a veurem i tocar la moto ( no havien vist mai cap com la KTM), es va acostar un noi jove d´uns 25 anys que xapurrejava l´anglès ( em sembla que en sabia més que jo, jaja)  i em va preguntar , NATIONAL GEOGRAPHIC ?  , QUEEEE!!! estava perdut en el cul del mon!!! , el tio es pensava que havia vingut a fer un reportatge per aquests llocs inhòspits. Em van donar de menjar i dormir. L´habitació estava plena de mosquits, no uns cinc o deu, uns 50 com a mínim, es veu que la finestra no tancava bé i com que estava el llum obert anaven entrant, però estava tant cansat que en vaig matar uns quants i em vaig posar a dormir sentint els mosquits com anaven volant per l´habitació.