Dia 15/07 Joeeerrrr , ja s´ha acabat????

Dia 15-7 . Ja he arribat a Ullan Battor, el dilluns he de portar la moto a la companyia de transports,
Se m´ha fet molt curt ! Ara toca visitar la capital i esperar per agafar l´aviò i solucionar tota la burocràcia per repatrià la moto, I SOBRETOT MENJAR, MENJAR, MENJAR, (se´m marcan tots els ossos del cos i la meva cara és una calabera). Molts m´han comentat que perquè tants kilòmetres cada dia o perquè no he fet més el turista visitant mes coses, doncs perquè el "què" d aquest viatge ha sigut donar gas amb la moto, i moto i més moto.

EL PRÒXIM ANY JA VEURE´M!!! (sur-amèrica o àfrica, ...),

UNA ABRAÇADA A TOTS ELS QUE M´HEU SEGUIT!!!!

Dia 13/07

13-7. Avui m´esperen 400 km de pistes, que per lo que sé, molts trossos són de sorra fina ( impossible controlar la moto amb el pes que porto  , vas al terra segur),  Me´n vaig cap a la parada de bus que havia a l´entrada del poble i amb una furgoneta tipo nissan vanette contracto que em portin les maletes, tenda, .... A les 12.00 en punt vam sortir, en aquella furgo anaven , que tenia seients per 11 persones,  21 entre nens i grans!!!!!!, el conductor va sortir fundin del poble, era increïble que anés tant ràpid.

 Com he disfrutat conduint avui, sense cap pes a la moto, etapa totalment Dakarina, jo anava al davant de la furgo , uns 500 metres , i anava controlant de que em seguis.

Dia també espectacular , em creuat  un riu, que un cotxe que l´ha volgut passar, se li ha inundat tot , si jo arribo a passar el riu carregat me´n vaig al terra segur. També he menjat amb ells amb un ger que estava al costat del camí, m´han donat com una especie de tallarins amb carn que tenien un regust aaaaah......!!! corral de cabra!!, siiii , els nòmades ho couen tot amb excrements de cabra o de vaca, ja que no tenen arbres per poder fer llenya.

Dos alemanys , tres mesos de viatge, des de Alemanya

la furgo del mig és la que em va portar els trastos

al fons piles de merda de vaca per cremar

tallarins amb regust a .....de cabra

Demà m´ho vull prendre amb calma faré només 220 km, i espero arribar cap el migdia , descansar, i poguer escriure aquestes lineas..

12/07

12-7. Bon dia ! he dormit molt bé !, només unes cinc o sis picades de mosquit,(portava una polsera antimosquits) . Només sortir del poble a uns 3 km, seguint les indicacions dels autòctons ( el GPS que portava no sortia ni el poble a on estava)  vaig a parar a un aiguamoll que quan em vull adonar estic envoltat de fang , intento donar la volta, però amb el pes de la moto s´enfonsen les rodes , total  que jo i moto al terra!!!, no m´ho penso ni dos segons , trec les claus del contacte i me´n vaig caminant al poble perquè m´ajudin a aixecar la moto. Mentre anava caminant no em vaig poguer treure el casc de la quantitat de mosquits que hi havien . Decideixo contractar a un local que anava amb moto perquè em portes a Altay, ja que si se´m tornava a caurà la  moto , tot sol no podria aixecar-la i estaria a uns 100/150km de radi sense ningú que em pugues ajudar , havien uns 300 km fins Altay.

parking, al fons caca de vaca

a on vaig dormir

despres de sortir del fangall

poblet que vaig aconseguir arribar

ALGUIEN QUIERE UN TROZO????

beguda nacional de Mongòlia, llet de no se que,aigua, te i ....

Dia espectacular!!!, no crec que ningú d´occident hagi passat per aquests indrets (en serio), vaig més relaxat conduint sense la pressió de si em caic o no . Pistes estretes entre muntanyes que no passa ningú ,  muntanyes de pedra ferrosa,  IMPRESSIONANT!!! .

 Ens haviem d´anar parant ja que la moto del mongol se li calentava , deia que era de fabricació xina i que era dolenta. Ahir pensava que m´havia equivocat en seguir per una pista que s´allunyava del camí traçat , però ara penso que no, que és una sort que hagués decidit continuar per tota l´experiència viscuda.

Al final del dia vaig arribar a Altay, m havia allunyat molt del camí principal.

National Geographic

perdut per les muntanyes

repostant benzina

una de les caigudes

Dia 11-7.  Són les 6:00 h del matí, surto de Hovd cap a Altay , seran uns 450 km per pistes, unes 8h. Quan ja portava unes dos hores conduint me n´adono que m´havia anat desviant cap al sud i havia agafat una altre pista, decideixo continuar i anar preguntant als mongols que anava troban pel camí. -Hola! Altay, recte? ,sí, sí!! (tot amb gestos) , anaven passant els km, les hores , i cada vegada el camí es feia més muntanyos, torno a preguntar una altre vegada, i un mongol em fa creuar un riu ( quasi em caic dins el riu ) però segueixo les seves indicacions i acabo al costat del riu amb la moto al terra !!! ( no hi ha foto, estava jo per fotos!!!) Impossible d´aixecar, eren quasi tres-cents kilos de moto, una maleta a prendre pel c..l, intento treure el material que portava lligat a la moto, per a veure si  jo sol..., però res. Em decideixo anar caminant fins a on havia vist l´últim ger ( tenda circular mongola) perquè m´ajudessin a aixecar la moto, però mentre anava caminant dos autòctons ja venien cap a on estava jo per ajudar-me i vam aixecar la moto. Al final vaig acabar perdut per les muntanyes de l´Altai , el paisatge era impressionant, el camins em van portar fins un poblat de nòmades que estaven acampats ( el mes d´estiu pugen a les muntanyes per engreixar el ramats de yaks), i m´hi vaig quedar un rato per descansar. Amb el mapa a la mà em van indicar a on estava , m´havia anat a d´alt de tot de la serralada , a 3000 metres d´altitud,. Desprès d´estar-me un rato amb aquests nòmades, torno enrere i intento anar cap a un poble que m´havien indicat els nòmades, eren ja passades les 19h, però havia d´intentar arribar al poble. Després de quilòmetres i quilòmetres, vaig aconseguir arribar, era ja gairebé de nit, era un poble molt petit , quan vaig arribar es pot dir que va venir tot el poble a veurem i tocar la moto ( no havien vist mai cap com la KTM), es va acostar un noi jove d´uns 25 anys que xapurrejava l´anglès ( em sembla que en sabia més que jo, jaja)  i em va preguntar , NATIONAL GEOGRAPHIC ?  , QUEEEE!!! estava perdut en el cul del mon!!! , el tio es pensava que havia vingut a fer un reportatge per aquests llocs inhòspits. Em van donar de menjar i dormir. L´habitació estava plena de mosquits, no uns cinc o deu, uns 50 com a mínim, es veu que la finestra no tancava bé i com que estava el llum obert anaven entrant, però estava tant cansat que en vaig matar uns quants i em vaig posar a dormir sentint els mosquits com anaven volant per l´habitació.

Dia 09-10/07

Fotos

Dia 08/07

M´ha convidat a cafè

Frontera Russa

Primera foto de Mongòlia

EL YAYO

Dia 8-7-10, Ja he creuat la frontera de Mongòlia!!!!!!!!!!!!!!, m´han tingut vuit hores!, 5 hores a la russa i 3 a la de Mongòlia. Quan he creuat la frontera he tingut la mateixa sensació de quan vaig entrar la primera vegada al Marroc, un món totalment diferent. Ja portava uns 15 km anant per una pista direcció a Ogil (primer poble després de la frontera) quan dos homes m´han fet senyes perquè pares, jo amb tota la meva confiança de turista he parat, però de seguida m´he adonat que no portaven bones intencions, un anava bastant begut, he volgut arrencar de seguida amb la moto però un d´ells ha agafat la moto pel mirall i m´ha intentat parar, em forcejat fins que he pogut sortir pitant, gairebé em tira de la moto el fdp!!! Espero que hagi sigut un problema aïllat!!!
Avui dormiré en una casa particular que em donaran de menjar i dormir, tot 20 dòlars!, i m´han aconseguit una càmera per la roda!!! Tenen al yayo de la casa explotat , li fan trencar carbó per calentar l àigua durant tot el dia`.