Dia 07/07

Dia 07/07 -. Ara estic en un poblet que es diu Aktash ( Rússia ), a la serralada de l´Altay, estic en un motel a peu de carretera. Aquests dos últims dies han sigut una mica pesats de passar ja que han sigut molts quilòmetres esperant arribar a la frontera amb Mongòlia. Intento no pensar amb si m´aguantarà o no la moto fins a Ullan Battor, vaig fent camí marcant-me només l´etapa diària. L´hi he posat les rodes noves a la moto hi he hagut de baixa el ritme ja que les rodes són quasi de tacos i el còdic de velocitat és més baix i no es pot córrer gaire, fan molt de soroll i amb pluja patinen molt (ja he tingut un parell de sustos importants). De totes maneres demà al matí espero arribar a la frontera de Mongòlia (m´han dit que al migdia tanquen frontera i no l´obren ja fins dilluns matí) ho estic somiant des de el principi del viatge, serà llavors quan començaré una altre etapa totalment diferent del viatge, no hi han carreteres, ha plogut molt i estarà tot molt enfangat, creuar Mongòlia des de l´Altair tot enfangat , passant pel desert del Gobi , amb pistes de sorra fina i arribar tot sol fins a Ullan Battor crec que serà complicat i si això li sumes que em trobaré els passos dels rius crescuts per les pluges, doncs.......??? . Avui al Motel m´han donat de menjar ( l´únic àpat d´avui ) el plat típic de Rússia, raviolis, ( ja en porto uns quants de raviolis rússos, j.d.r!!!!!) , mentre estava sopant la dona del motel, una russota, s´ha emperrat de que veies un video de ràfting , total que encara no havia acabat de menjar i la tia ha tancat el llum del menjador i amb un projector que tenia m´ ha fet veure si o si el video del rafting i amb la música a tot taco, s´ha quedat allà davant meu plantada fins que ha acabat el video, era tant fosc que jo no veia el menjar del meu plat!!!!
Amb els dies que porto en aquests països de parla rusa ja n´he aprés unes quantes paraules, la que més m´agrada és, jarachó , que vol dir d´acord, a tot els hi dic jarashó i andando!!!
La veritat es que intento recordar el dia a dia per poguer escriure les cròniques, perquè no puc escriure cada dia, i barrejo les situacions d´un dia amb un altre , crec que he perdut una mica la noció del temps
Quan em paro a fer benzina o a menjar molta gent em pregunten "atcuda vi ?" ( d´on ets? ) i els hi dic que sóc de Barcelona,; molts diuen, Barcelonaaaa!!!! des de allà vensss??!!! i amb moto!! , (alguns es fiquen les mans al cap), i vens sol???? , i quan han acabat em diuen "udachi!!" (sort)